CRÍTICA DE PULP FICTION

 Pulp Fiction (1994) dirigida por Tarantino transmite en sus guiones y escenas diferentes historias desordenadas cronológicamente, dónde encontramos la vida representada con la miseria, las drogas, la mala gente, las armas, los barrios pobres, las peleas, la muerte,etc. Esta película se ha convertido con el paso de los años en todo un auténtico clásico de los últimos tiempos del cine. És la segunda película que ha dirigido Tarantino, pero sin duda su mejor película.

La droga i las armas salen majoritariamente en casi toda la película, la muerte también suele salir en varias escenas de la pelicula.

Podemos ver a actores muy buenos como: Uma Thurman, Jhon Travolta, Amanda Plummer, Tim Roth... Los más característicos de la película són Jhon Travolta y Uma Thurman.

El tema de esta película és claramente la acción pero podemos ver escenas de comedia.

Respecto a los planos, Tarantino le gustaban planos de espalda, los escenarios son oscuros y tal y como he dicho antes se ve mucho la mala vida.

Finalmente puedo decir que esta pelicula és muy interesanta por el hecho de que los saltos en el tiempo, hacen tener intriga, es muy entretenida.

10 EJEMPLOS DE ESTRATEGIA DE MANIPULACIÓN MEDIATICA

1. La distracción: Desvia la atención del público con información insignificante. Evita que la audiencia se preocupe de los temas importantes.

 Ej. El asunto de la independencia de cataluña es una cortina de humo que hace que la sociedad se olvide del verdadero problema en cataluña que es la crisi.

2.Crear problemas y fingir proponer sus soluciones

Ej: Dejar que se intensifique la violencia urbana o situaciones sangrientas para que la gente pida mas leyes de seguridad y el gobierno se las ofrezca.

3.Diferir una medida futura: Es mas facil aceptar un sacrificio futuro que uno immediato.

Ej: Cuando subieron el IVA avisaron con meses de antelación para que la gente se fuera haciendo a la idea.

4. La gradualidad: Imponer una medida radical e inaceptable a cuentagotas para evitar revoluciones.

Ej: Con la ley del tabaco primero empezaron separando los establecimientos en zonas de fumadores y de no fumadores durante un tiempo y finalmente prohibieron definitivamente fumar en ningun establecimiento cerrado.

5. Tratando a los expectadores como si tuvieran 10 años. 

Ej: Los eslogans de las campañas electorales de Aznar por ejemplo que decia : España va bien. Y realmente nos estaban engañando.

6. El pensamiento emocional vs el pensamiento critico.

Ej: Nos engancha mas una noticia que se nos da con un tono sentimental que no una que se limita a darnos solo una inforacion neutra.

7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad: 
Ej: Cuando estabamos apunto de alcanzar la crisis en España, Zapatero nos pintaba las cosas muy bien y no ibamos a ir mal y realmente él sabía que en ese moment havía una crisis mundial.

8.Hacer creer a las personas que ser estupido, vulgar e inculto es una moda.

Ej: Belen Esteban es un ejemplo de persona estupida vulgar e inculta y como ella esta siendo tan famosa todos creemos que es la moda ser así.

9.Reforzar la auto-culpabilidad

Ej: Cuando alguna empressa nos quiere vender algo y nosotros no queremos comprar el producto, nos empiezan a comer la cabeza y alfinal tienes que comprar-lo porque sino te sientes mal.

10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos nos conocen:

Ej: El internet es un claro ejemplo, ja que és un medio de comunicación muy bien informado sobre nosotros, y en cada ordenador nos ofreceran unas cosas u otras dependiendo de lo que nos guste.

CHARLA TED

http://www.ted.com/talks/marco_tempest_the_magic_of_truth_and_lies_on_ipods.html

He escogido esta charla TED, en la que un hombre que es mago nos explica el engaño i las mentiras poniendonos varios ejemplos de lo que hacemos y mentimos en nuestra vida cotidiana pero todo esto a través de tres IPODS y haciendo trucos de magía con estos tres moviles. Es una charla que no es muy informativa sino que es más entretenida, en la que nos enseña el engaño pero haciendonos reir.

CRÍTICA DE "LO IMPOSIBLE"

Cuando fui al cine a ver esta película, en realidad ya sabía mas o menos de lo que trataba y lo que pasaría al final de esta. También estuve observando en la televisión, un reportaje en el cual salía la protagonista de la película (actriz) y la mujer a la que le pasó todo el drama del tsunami. Me llamó mucho la atención desde un primer momento, en cuanto la vi anunciada por la tele quería ir a verla, y encima cuando vi aquel reportaje me entusiasmó más, por otro lado he de decir que este tipo de películas me atraen y me gustan bastante. La historia está basada en hechos reales, cosa que también me hace tener curiosidad y encima siendo una mujer española, que por irse de vacaciones tiene esa desgracia  La película está muy bien hecha y los actores hacen realmente bien su papel, tiene un tema dramático en el que te transmite emociones y sentimientos de pena. Finalmente, creo que merece la pena verla si este tipo de películas te gustan porque enfoca muy bien la realidad y además los protagonistas trabajan muy bien y eso hace que sea muy buena.

Tal como soy

Tal y como soy! on PhotoPeach

Tal y como soy! on PhotoPeach

<object width="445" height="296"><param name="movie" value="http://photopeach.com/public/swf/story.swf"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"/><param name="allowfullscreen" value="true"/><param name="flashvars" value="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3D19rc9kd&autoplay=0&embed=1"/><embed src="http://photopeach.com/public/swf/story.swf" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="445" height="296" flashvars="photos=http://photopeach.com%2Fapi%2Fgetphotos%3Falbum_id%3D19rc9kd&autoplay=0&embed=1"></embed></object>

PROSTESTANTS

EL PROTESTANTISME

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del segle XVI, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars. Es considera una de les tres branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme i l'Església Ortodoxa.

El protestantisme ha arribat a constituir la tercera gran branca del cristianisme, amb un grup de fidels que actualment supera els cinc-cents milions i que s'expandeix ràpidament a Amèrica Llatina, Àsia i Àfrica.

FUNDADOR DELS PROTESTANTS

El fundador de la Reforma Protestant va ser el monje catòlic agustí alemany Martín Lutero, qui ingressa el 1507 en l'ordre religiosa dels agustins.

En el convent catòlic, Lutero va prosseguir els seus estudis i es va convertir en un expert en la Bíblia i en els autors cristians medievals, va arribar a ser un doctor universitari i se li va contractar per fer classes a la nova universitat de Wittenberg, que era la capital del ducat de Saxònia. 

El seu matrimoni amb Catalina de Bora el 13 juny 1525 va iniciar un moviment de suport al matrimoni sacerdotal dins de molts corrents cristianes.

Al principi, l'Església Catòlica no va donar massa importància a les idees de Luter, ni als seus atacs contra la doctrina de salvació per les obres, però molt aviat va haver de reaccionar davant les notícies que arribaven d'Alemanya, que gran part de la gent estava desafiant el domini de la Roma papal. Luter feia una crida a la noblesa alemanya perquè negués obediència al Papa i recolzés una reforma de l'Església Catòlica alemanya; afirmava també, d'acord a la seva interpretació de la Bíblia, que tots els cristians eren sacerdots sense necessitat de cap ordenació especial i negava l'autoritat suprema del Papa sobre la cristiandat universal. Luter criticava així mateix els nombrosos sagraments de l'Església Catòlica, reduint-los a només dos, que ell pensava eren bíblicament fonamentats i afirmava també que els poders civils havien de tenir plena autoritat política sobre l'Església Catòlica. Finalment, el Papa va declarar a Lutero un heretge i  ho va deixar separat de la comunitat de l'Església Catòlica.En 1521, el recent elegit emperador Carles V d'Alemanya  va convocar una Dieta (assemblea de totes les autoritats de l'imperi) a la ciutat de Worms i va convidar a Lutero per explicar la seva postura. Molts van advertir a Lutero que es tractaria d'un parany, però Lutero estava decidit a anar malgrat tots els perills. La Dieta es va celebrar i Lutero va exposar la seva doctrina davant el mateix Carles V, però aquest no va quedar convençut  i, en canvi, va fer una declaració de lleialtat i fidelitat als principis de l'Església Catòlica. A partir de llavors, la dinastia dels Habsburgo es convertirà en la primera defensora de l'Església Catòlica contra els protestants.La Dieta va acabar i Lutero es va disposar a tornar a Wittenberg, però en el camí de tornada, va ser segrestat per agents de Frederic III de Saxònia, que volia protegir-lo i que el va amagar amb nom fals al castell de Wartburg. El duc volia salvar a Lutero de possibles maniobres de l'Església Catòlica, ell va quedar-se al castell i va aprofitar aquest temps per realitzar la seva primera traducció a l'alemany de la Bíblia. Mentre Luter estava amagat, els seus partidaris van començar a interpretar les seves doctrines.Diversos seguidors de Luter van començar a dir que s'havien de destruir totes les pintures, estàtues i imatges religioses, que els sacerdots tenien el deure de casar-se, i no només afirmaven que la església cristiana no havia de tenir propietats, sinó, segons les seves interpretacions de la Bíblia, que tots els cristians havien de tenir les mateixes propietats i que s'havia de abolir la propietat privada i repartir tots els béns entre els integrants de la comunitat cristiana .
L'alta noblesa va reunir un gran exèrcit que va derrotar brutalment a aquests protestants revoltats en una sola batalla. La repressió va ser duríssima i milers de protestants van ser executats amb extrema crueltat, entre els executats es trobava el dirigent més important, Thomas Müntzer.Lutero va recolzar des d'un primer moment a la noblesa, ja que pensava que la seva autoritat era legítima i que el seu suport era indispensable per al triomf de la reforma de l'església cristiana. Durant aquests anys, Carles V no va poder intervenir a Alemanya, ja que va prosseguir les seves guerres contra França i les seves campanyes contra els turcs, però en 1529 va aconseguir un període de pau amb França que li va permetre ocupar-se de la situació religiosa a Alemanya.En 1529, Carles V convoca una Dieta a la ciutat de Spira on intenta convèncer als nobles que s'han convertit al luteranisme, però els prínceps i senyors luteranos es neguen i protesten a la convocatòria de la Dieta, i a causa d'aquesta protesta els catòlics començaran a anomenar amb el nom de Protestants.En 1530, Carles V va convocar una altra Dieta a la ciutat de Augsburg i en ella va intentar aconseguir que els luterans i els catòlics es posessin d'acord per acceptar una doctrina cristiana comuna que superés la divisió religiosa. Lutero va ser convidat, però es va negar i va enviar  al seu deixeble Philipp Melanchthon. Els esforços de Carles V a la Dieta van ser inútils, Melanchthon es va negar a qualsevol acord i al seu lloc els protestants van redactar l'anomenada Confessió d'Augsburg, en la qual exposaven sistemàticament tots els principis de la seva doctrina. 

DIVINITATS 

Els protestants van creure que l'Església s'havia desviat del missatge pur de la justificació davant de Déu per mitjà de Jesucrist, fins al punt de vendre salvació i perdó econòmicament. Els protestants van creure que era necessari retornar a la simplicitat de l'Evangeli. Encara que hi ha diferències en les característiques doctrinals, totes les famílies protestants comparteixen aquesta doctrina bàsica.

Els cinc punts de la teologia protestant:

• Solus Christus (Solament Crist)- Per als protestants la salvació només prové de Jesucrist. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catòlica que establia que la salvació era possible per mitjà de la intercessió dels sants ja morts, de la Verge, o fins i tot, per la venda d'indulgències.

• Sola scriptura (Solament l'Escriptura)- Per als protestants la Bíblia és l'única Paraula de Déu i havia de ser accessible i interpretada individualment per tots els creients. 

• Sola fides (Solament la fe)- Per als protestants la justificació davant de Déu prové per mitjà de la fe en el sacrifici de Jesucrist en la creu; les obres bones són l'acompanyament o la resposta de l'home a la salvació de Déu. Per als protestants afegir obres bones per obtenir la justificació volia dir que el sacrifici de Jesucrist havia estat incomplet.

• Sola gratia (Solament gràcia)- Per als protestants la salvació prové de la gràcia de Déu, i no pels mèrits del pecador; la salvació és un regal de Déu. 

• Soli Deo Gloria (Solament la glòria a Déu)- Per als protestants la glòria pertany només a Déu, ja que ell ha fet tota la obra, no només per mitjà del sacrifici de Jesús en la creu, sinó per permetre que per mitjà de la fe l'home pugui ser salvat. Els protestants van creure que cap home  no és digne de la glòria que pertany únicament a Déu. 

 ESGLÉSIA PROTESTANT

L'església protestant costat de l'església catòlica i l'església ortodoxa formen el cristianisme. Aquesta església va començar a sorgir en el segle 16. Aquest moviment donaria la separació de les esglésies reformades de l'església catòlica. Aquestes esglésies volien reformar completament la teoria de llavors i tornar aplicar la del temps de l'Imperi Romà. Les 4 tradicions més importants de l'església protestant és la luterana que és la festa que recorda a Martí Luter, la calvinista festa que recorda a Juan Calvino, la anabaptista i l'anglicana. L'església protestant i tots els seus seguidors rebutgen el Papa però la Bíblia presa important interès per als protestants. Al món hi ha 436 milions d'seguidors protestants.

El sacerdot és una persona que es dedica professionalment, en exclusiva oa temps compartit, a realitzar actes d'intermediació entre els membres d'una comunitat religiosa i la divinitat a la qual aquests adorin. Es diu «gran sacerdot» a qui exerceix la màxima autoritat religiosa en algunes confessions, normalment com a hereu d'alguna tradició històrica.

 El protestantisme denega un sacerdoci diferent del del comú dels fidels. Això es diu «sacerdoci universal», doctrina que va defensar Martín Lutero.

 

CELEBRACIONS I FESTES

Els protestants no consideran el matrimoni com un sacrament, es casan de la mateixa manera que els católics, però, la diferencia entre aquests dos és que els curas dels protestants es poden casar i els católics no poden.

Nit de Sant Joan (23-24 de juny): commemora la nit més curta de l'any a l'hemisferi nord, que no és en realitat aquesta sinó el 21 de juny. És una festa hispana en què solen fer fogueres de caràcter artesanal que fins han arribat a convertir en atracció turística. Hi ha bones raons per pensar que amb ella s'intenta desplaçar qualsevol festa pagana de festeig del solstici de juny.

Nadal: Naixement de Jesús 

Divendres Sant: Cruxificció de Jesús


Pascua: Jesús resucita entre els morts


Pentacostés: Arribada de l'esperit Sant

Els moments de pregària s'efectuen de manera lliure, d'acord al sentiment que posseeixi cada persona en el moment, o d'acord en sentir de l'Esperit Sant com esmenten pentecostales i evangèlics. Això passa fins i tot durant reunions massives com l'adoració dominical. 

Els 50 dies després de la mort de Jesús

Era al mig dia i tot el cel estava fosc, no hi havia llum, el sol s'havia amagat. Llavors Jesús va donar una gran grit i va espirar. El centurió en veure tot això va dir que era el fill de Deu i que era inocent, tota la gent que va veure aquest fet es donaren cops al pit i se n'anaren.

Després d'aquest horrible fet, Josep d'Arimatea, que era deixable de Jesús, va demanar a Pilat el cos de Jesús. Pilat s'estranyá perquè no creia que Jesús fos mort i va cridar al centurió per preguntar-li si havia mort, aquest el va dir que si, aleshores Pilat li va permetre que hagafés el cos.
Josep el va baixar de la creu i l'embolcallà en un llençol.

Maria, mare de Jesús, va agafar al seu fill i es quedà mirant-lo i plorant, acompanyada de Maria Magdalena, Josep, i els soldats.

A continuació, Josep el va dipositar en un sepulcre on mai hi havia estat ningú  i va fer rodolar la gran pedra que estava a l'entrada del sepulcre. Maria Magdalena i Maria miraven com el posava.
El dissabte, l'endemà del dia de la preparació, els sacerdots i els fariseus es van reunir amb Pilat i aquets van dir:
- Senyor, ens hem recordat de que aquell impostor, quan encara vivia, va dir: " Al cap de tres dies ressucitaré".Dóna orde, de que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble que ha ressucitat d'entre els morts.
Llavors Pilat els va dir que anaren al sepulcre ha vigilar que tenien guàrdia, i que s'asseguressin tant bé com puguessin.

Era diumenge, les dones van anar al sepulcre per portar els olis arromàtics, Maria i Maria Magdalena van anar al sepulcre per visitar-lo. Quan van arribar van veure que la pedra ja havia estat apartada i es van quedar bocavadades.

 Llavors un àngel del Senyor va baixar del cel, els soldats en veura-ho van quedar com morts, les dues Marias tenien por, però l'àngel va dir que no tinguessin por perqué sabia que anaven a buscar Jesús. Aquest va dir que anessin a anunciar la resurrecció als onze deixebles, elles s'en van anar a explicar això. Quan estaven parlant del que havia succeit amb els apòstols, quests no les van creure i creien que era un deliri, Pere va anar corrents al sepulcre i es va trobar només amb el llençol, després va retornar a casa estranyat.


Després de que Jesús hagués resucitat,se li va aparèixer i va parlar amb Maria Magdalena, aquesta va anar a anunciar-ho a la gent que havia conviscut amb Jesús de Natzaret, però tampoc la van creure.

 Dos dels deixebles anaven cap a Emmaús , que es trovaba a onze quilòmetres de jerusalem. Mentre anaven pel camí conversavem, Jesús es va acostar i va caminar amb ells, ells no el reconeixien. Jesús va preguntar de que parlaven i Cleofás el va respondre, li va dir que si no sabia el que havia passat a Jerusalem i que si era un foraster, el resucitat va preguntar-lis el que hi havia passat, aleshores van explicar-li tot el que havia passat d'ell;la condemna a mort,la crucificció, la mort, la resurrecció... També li van dir que les dones van explicar-lis que havia resucitat i que altres deixables van anar i no hi havia res, però tot i així no creien.
Jesús, després d'escoltar tot aixó pel camí,  va explicar-lis tots els passatges de les Escriptures que es referien a ell.
 Estaven apunt d'arribar i els dos apóstols li van dir que es quedés amb ells, ell va acceptar. Quan es van possar a taula tots tres, ell va agafar el pa, digué la benedicció, el va partí i els va donar. Aquests dos obriren els ulls i el van reconéixer, però Jesús va desaparèixer.
Tots dos s'en van anar d'aquesta ciutat cap a Jerusalem , i a l'arribar van explicar que el Senyor havia resucitat.

Finalmet, mentre estaven els onze deixables a taula, Jesús va aparèixer i els va reprotxar la seva falta de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut quan els qui l'havien vist van anunciar-ho. Tots es quedaren molt sorpresos, però el Senyor va dir que no s'alarmessin, que el podien tocar i que no era un esperit. Com que els deixebles no s'ho acabaven de creure, ell va dir que li donessin alguna cosa per menjar, van donar-li un peix a la brassa, s'el va menjar i va fer comprendre les Escripture. Llavors Jesús els va dir que anessin per tot el món anunciant la bona nova de l'evangeli. Els que creguessin es salvarien els qui no serien condemnats.

Quan va arribar jesús, Tomás, anomenat el bessó i un dels dotze apostols no hi era, llavors els onze deixables li van explicar, però ell no creia i deia que hauria de veure-ho i que tindria que possar un dit dintre de la ferida dels claus. Al cap d'uns dies, Jesús es va trobar amb els dotze apostols i li va dir a Tomás que no sigués incrédul i que sigúes creient, aquest va dir:
 -Senyor meu i Déu meu!
Jesús respongué:
-Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuren sense haverme vist.

 Els onze deixables es van anar a Galilea,a la muntanya on els va indicar, en veure'l, el van adorar i jesús lis va dir que anessien per tots els pobles fent a la gent deixables d'ell, que els batejessin en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant.Quan va dir tot això, es va enlairar davant d'ells, un núvol se l'emportá i no el van poder veure més, però ells seguien mirant, llavors dos homes vestits de blanc van dir que tal com sabia anat, també vindria. Aquests dotze apostols, anaven sempre al temple per recordar i beneir al Senyor.

Quan arribaba la diada de Pentecosta es trovaben reunits tots junts. De sobte, es va girar una ventada, es va sentir del cel una remor que va omplir tota la casa. Llavors van aparèixer diferents llengües com de foc, que es distribuien i es possaven sobre cada un d'ells.
Tots van quedar sobre l'Esperit Sant i van començar a parlar en diferentes llengües. La gent estaba desconcertada en sentir tot alló, es deien els uns als altres:
-Què vol dir tot això?
i uns altres digueren:
-És que el vi els ha pujat al cap!

SIMBOLOGIA DEL AMOR

L'AMOR

  

L'amor és un concepte d'universal pel que fa a l'afinitat entre els éssers, es defineix en diversos maneres segons de diferents ideologies i vistes. Normalment i a l'oest, és interpretat com un sentimientoafecto i l'afecció i que resulta en una sèrie d'emocions, experiències i actituds. En el context filosòfic, l'amor és una virtut que representa tots els bondat, la compassió i l'afecte de l'ésser humà.  elEn espanyola, relacionats amb les portades de l'amor (del llatí, l'amor, ōris) de paraula, un munt de diferents sentiments, des del apassionat desig i intimitat de romàntic l'amor de la asexual proximitat emocional de l'amor de la família i l'amor platònic i cap amunt de la unitat profunda dels religiosos l'amor. En aquest últim camp, transcendeix el sentiment i passa a ser la manifestació d'un estat d'ànim , identificat en algunes religions amb Diosuniverso.  L'amor és una de les qüestions més freqüentment en les arts creatives (música, cinema, la literatura).Des del punt de vista de la ciència, el que coneixem com l'amor sembla ser un estat convertit des de l'instint de supervivència primitiu, que unidosespecie de mantenir els éssers humans a través de reproducció. Al llarg de la història han expressaT, fins i tot a les cultures sense cap contacte conegut entre ells, conceptes, amb algunes variacions, inclòs la dualitat humana essencial: el femení i el masculí, bon i dolent, yin i yang, apeiron de Anaximander.

SIMBOLOGIA DE L'AMOR

 Des de temps immemorials, l'amor i tot amb ell ha associat amb símbols i icones. Aquells que han sobreviscut fins als nostres dies, alguns estan vinculats a les costums de determinades ubicacions geogràfiques o les cultures indígenes, i altres han tornat intercultural o universal en el món civilitzat. Flors, vermell, certs perfums o la música somiadora, romàntica o eròtica, són elements que es repeteixen en bona part de les relacions. En el cas de West, xocolates, s'interpreten en ocasions amb un significat amorosa. Tots els símbols, el més característic en la cultura occidental hi the Cupid i, sobretot, el cor.

CUPIDO 

En la mitologia romana, Cupido (també anomenat l'amor a la poesia Llatina) és el Déu d'amor desig. Segons la versió més estès, és fill de Venus, la deessa de la bellesa, l'amor i la fertilitat i Mart, el Déu de la guerra. Està representat generalment com un nen amb ales, amb els seus ulls amb els ulls embenats i armats amb arc i fletxes tremolor. Seu correlat en la mitologia grega és Eros.La figura de Cupido en forma de angelot és una imatge recurrent. En el cas de l'amor romàntic, és normalment representada amb un arc i fletxes de una mica, amb ells sovint amb els ulls embenats, disparar en el poble, la producció d'ells falling in love.L'origen de Cupido es remunta a la mitologia romana, mentre que la seva figura ja existia en la mitologia grega el nom d'Eros, el Déu responsable de l'atracció sexual, l'amor i el sexe, jo també era com un Déu de la fertilitat.La fletxa de Cupido també té origen grec, i la seva influència s'observa en la poesia espanyola des de l'època medieval, sense l'aparició de l'amor de Déu. Apareix en literatura del Renaixement medieval i posrenacentista amb un sentit d'amor que es repeteix amb pocs ombres diferents i molta retòrica. No obstant això, l'assumpte de la fletxa arriba a un nivell superior, tacat tactes nous se conceptual amb dimensió transcendent i expressió paradoxal, quan es produeix en versions al diví. D'aquests, la narració de Santa Teresa de Jesús en un passatge del llibre de la seva vida, que té el seu transverberation en la presència de Serafín. de és significatiu del Renaixement, la figura dels punts es va convertir en confondre amb els querubins, confusió que és actualment. Els punts, el cupidells i àngels es poden trobar en l'art religió i secular de la dècada de 1420 a Itàlia, des de finals del segle XVI, en els Països Baixos i Alemanya, el període de manierista i Renaixement tardíoFrancia i al llarg de frescos de sostre barroc. Actualment són un àmpliament utilitzat com una representació de l'amor en imatges destinats a la comercialització de el; Aquest és el cas de moltes postals de Sant Valentí.

 EL COR

El símbol del cor és que és més freqüentment associat amb l'amor. Quan apareix creuats per la fletxa de Cupido, simbolitza l'amor romàntic, i és la manera comuna en què parelles d'adolescents so drawn en llocs per reflectir el seu amor. També es refereix al cor real o pit dels amants com a font i receptacle d'amor, i són expressions comunes com «començament» o «trencar el cor "com a sinònim de crea indiferència, 'robar el cor" com a sinònim de productes falling in love, "cor" com a sinònim per a obrir l'amor i una llarga llista de significats que els elements comuns són l'amor i l'ànima.L'origen del cor de l'amor sembla ser incert, i hi ha diverses teories. La idea del cor com a font d'amor es remunta com a mínim a diversos milers d'anys fa a l'Índia, la Xina i el Japó, amb el concepte de chakres com centres de l 'energia vital universal', de les quals l'un a l'altura del cor es manifesta en forma d'amor i la compassió.Sobre el símbol, hi ha qui l'atribueix a una planta originària de nord d'Àfrica, conegut com silfio. Durant el segle VII aC, Cyrene és un negoci lucratiu amb aquesta planta. La planta era tan important a l'economia de Cirene que encunyades monedes amb la imatge de la funda o l'intèrpret d'ordres, que va prendre forma com el símbol del cor que avui coneixem. Segons aquesta teoria, aquest símbol era inicialment associa amb el sexe i, posteriorment, l'amor.L'Església Catòlica sosté que la forma del símbol no va aparèixer fins al segle XVII, quan Saint Margaret Mary Alacoque tenir una visió de si mateix envoltat d'espines. Aquest símbol que es coneix com el Sagrat Cor de Jesús, associat amb l'amor i devoció i va començar a aparèixer sovint en vidre de color i altres tipus de la iconografia eclesiàstic. Alguns afirmen que la forma actual del símbol van sorgir simplement de crus intents a dibuixar un cor humà real, l'organisme que els antics, incloent-hi þeir, létu, creien que el contenidor de totes les passions. La tradició medieval d'amor cortès podria han reforçat l'Associació del símbol amb l'amor romàntic.Cors proliferat quan l'intercanvi de postals de Sant Valentí va guanyar popularitat a Anglaterra al segle XVII. Inicialment, cartes van senzill, però la Victorians fets eren més elaborades, utilitzant el símbol del cor en conjunció amb cintes i llaços.Actualment, el símbol és estès per tot el món civilitzat i es poden trobar en els àmbits més diversos, llocs i temps, incloent-hi diversos rajoles de barajas, com l'anglès, el francesabávara, tapissos, pintures i com un element decoratiu a objectes quotidians.

 

SIMBOLOS DEL AMOR

Ánecs mandarins: és el símbol més famós de la parella de amants

Una parella de gansos:els dos volan representen la Unió feliç de l'estat civil.

El símbol de la doble felicitat: normalment tallada en cadires o al llit.

La peonia de la muntanya: element positiu per a singles que desitgen un compromís durador.

Llaüt: llaüt originalment tenia 5 cordes que corresponen a cada un dels elements fonamentals 5.

La papallona-símbol dels joves encanta plana.

Malvern: la traducció és l'ocell d'alegria.

Farolers de paper: augmentar l'espai de convivència i proporcionar un moment d'alegria.

El Déu del matrimoni: segons la llegenda, és un ancià que s'encarrega del casament entre els regals mortals

Els regals embolicats en paper vermell: simbolitzen una oferta d'energia Yang.

Es considerat un color molt beneficiós.

El color Vermell: simbolitza l'amor.

  

 

Prehistoria

En aquesta època no feien el amor, perquè sentien alguna cosa per aquella persona sino, perquè ho necessitaben per reproduir-se i per plaer. Aquí no existia l'amor no hi havien sentiments cap a les persones, eren grups de 8 a 12 persones, i els homes feien l'amor amb totes les dones que podien.

EGIPTE

L'enamorat o enamorada en nom del déu Ra-Horakhty, el senyor dels déus del cel i de la terra, els envia la petició de l'amor, del desig, de la necessitat de poder tenir en ser estimat a la vora. 

Segons resaven els Antics Texts Màgics Egipcis, si era un home el que sol·licitava els favors sagrats, invocava les divinitats perquè la dona que estimava i desitjava, li busqués com una vaca recercava l'herba verda, com la mare buscava els seus fills o el pastor al seu ramat d'ovelles. Si era una dona la que desitjava l'amor de l'home, es canviaven els papers de sexe, i si aquells poders màgics refusaven ajudar-los, el mag calaria foc a Busiris, i Osiris es cremaria. 

 

GRÈCIA

A la mitologia grega Afrodita era la deesa de l'amor, la bellesa, la lujuria i la sexualitat. Tot i que a la cultura moderna li diem la deesa de l'amor, no era amor cristià i romantic, sino especìficament era Eros.

Eros era el deu de l'amor, el sexe, la lujúria i també era el deu de la fertilitat. El seu descendent romá és cupido que vol dir "deseo". La paraula erotisme  prové de Eros.

ROMA

No resulta exagerat afirmar que els antics romans van adorar l'amor atorgant-li la més alta consideració. Van cantar i van lloar les seves excel·lències, a més a més de practicar totes les seves variants. L'amor va ocupar el centre del seu pensament, alhora que es va instal·lar en el cor de la societat i es va manifestar en els seus costums. 

 

EDAT MITJANA

L'amor cortès és una filosofia de l'amor que va florir a la Provença francesa a partir del segle XI. L'amor cortès era una concepció de l'Europa medieval que expressava l'amor en forma noble i cavalleresca. En general, l'amor cortès era secret i entre els membres de la noblesa. En general, tampoc es practicava en parelles formals a  la majoria dels casos.

 

EDAT CONTÈMPORÀNEA

L'amor a la societat moderna té errades, com de que res no podem aprendre de l'amor, perquè la concepció d'amor és ser amat, traient-li importància en estimar. També, hem construït com a problema trobar algú digne d'estimar, l'objecte estimat, i no, segons fromm, la importància a l'amor en si, i, dit anteriorment, encara que puguem estimar, ningú està disposat a fer-ho, perquè estem tots individualitzats, i en estimar no som capaços d'objectivar-nos en l'amor. 

Ningú no estima, perquè l'amor veritablement hauria de cultivar-se. L'amor, segons fromm, és una paradoxa en la qual dos éssers humans que es converteixen en un, i continuen sent dos.