dimarts, 22 de novembre del 2011

TREBALL DEL MNAC

El MNAC

 
El Museu Nacional d’Art de Cataluña també conegut per MNAC està a la ciutat de Barcelona, justament a la muntanya de Montjuic. Es coneix perquè destaca per la col·lecció de  l’art romànic i diuen que és la col·lecció més completa del món. 
El MNAC és un consorci de la Generalitat de Catalunya, l’ajuntament de BCN i des de 2005 l’administració general de l’estat.   A aquest museu hi han moltes coses sobre l’art i comprèn totes les arts. El seu objectiu és explicar un discurs global de l'art català, des del romànic fins a mitjan del s.xx. El museu es va constituir en 1990 amb la unió de las col·leccions del Museu d’Art Modern i el Museu d’Art de Cataluña, 1934. A las peces procedents d’aquests museus se lis van ficar una nova secció de numismàtica i un altre  de gravats. Al 1996 es va fer un nou departament dedicat a la fotografia.  A les col·leccions de l’art romànic  i gòtic, ve marcat per la procedència catalana de gran part de les peces, malgrat en el gòtic, es compara amb l’art d’altres procedències. A la col·lecció de renaixement i barroc, les obres condueixen cap a un discurs més internacional, de la mà de grans pintors, com ara El Greco, Zurbarán, Velázquez, Cranach, Rubens...El fons del MNAC pertany a l'art de finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX, torna a estar constituït per exemples d'artistes catalans, que es fan en un discurs que explica el modernisme, el noucentisme i les avantguardes, però tenint en compte totes les arts. En 2006 el final del museu posseïa ja de casi 250.000 obres a las diferents col·leccions.



ART Romanic

L'art romànic es desenvolupa a l'Europa Occidental del segle X al XIII, després de la descomposició de l'Imperi Carolingi. A part de les influències romanes i de les noves tendències aparegudes a la Llombardia que havien anat experimentant amb noves formes i estructures inspirats amb els edificis que restaven, també hi ha una clara assimilació de modalitats orientals.                                  
 Iniciat en la societat feudal, amb un sistema piramidal on el rei té menys poder a causa del foro nucli de poder que tenen els propietaris de terres.                             
L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures religioses, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia. La majoria de gent medieval, era analfabeta.                                                                                                                    
Les imatges es van convertir en llibres on els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió.També hem de dir que  les pintures i escultures tenien una funció decorativa. Aquest nou estil arriba ràpidament per totes les cultures europees mediterrànies, els Alps cap els països del Rin i per tota la Peninsula Iberica.                                                       Primerament l'estil era molt funcional , utilitzant sobretot pedra trencada. A la nau s'aplicava la volta de canó. Només a l'exterior dels absis i murs ressaltava alguna lesena i arcuació cega. Les naus podien estar dividides per pilastres unides per arcs de mig punt. A finals del s. XI es produeixen canvis com les primeres realitzacions en pedra polida, l'ornamentació escultòrica de finestres, portals, capitells... Serà ara, al s.XII, quan esclata la construcció de les grans obres del romànic, amb pintures murals, enlairament de grans campanars,claustres... Però sempre limitats pels recursos arquitectònics que tant millorarà l'estil gòtic.                                                                     
  L'arquitectura és la característica principal del romànic català. Es caracteritza principalment pels sostres baixos i les parets molt gruixudes.                                                                        
La pintura té els mateixos temes iconogràfics que l'escultura. la pintura va ser molt important, ja que tots els edificis devien estar policromats.                                        
L’art Romà es la manifestació artística més significativa de la història del mon occidental.
Exemples:

-EL MONESTIR DE SANT CUGAT


-L'ESGLESIA DE SANT CLIMENT DE TAÜLL








ART GÒTIC

Estil artístic europeu amb uns límits cronològics que sorgeixen entre aproximadament l'any 1140 i les últimes dècades del segle XVI. Es va aplicar en el camp de l'arquitectura civil i religiosa, l'escultura, els vitralls, la pintura mural i sobre taula, els manuscrits miniats i les diverses arts decoratives. El terme gòtic va ser utilitzat per primera vegada pels tractadistes del renaixement,  per referir-se al art de l'edat mitjana, al que ells consideraven inferior comparat amb l'art clàssic. L'estil gòtic va trobar el seu gran mitjà d'expressió en l'arquitectura. Les majors realitzacions del gòtic es van manifestar en el terreny de l'arquitectura religiosa. En contrast amb l'arquitectura del romànic, les característiques essencials són els arcs de mig punt, les estructures massisses amb escassos vans i les voltes de canó o aresta, l'arquitectura gòtica va emprar l'arc apuntat, agulles i gablets, reforçant el sentit ascensional que pretén transmetre l'edifici, amplis vans amb traceries calades per aconseguir la màxima lluminositat i estructures reduïdes al mínim. Les esglésies medievals posseïen voltes molt pesades, que obligaven a disposar murs gruixuts i amb pocs finestrals per suportar les seves empentes. Encara que les primeres esglésies gòtiques van adoptar una gran varietat de formes, la construcció de les grans catedrals del nord de França en la segona meitat del segle XII es va beneficiar dels avantatges de les voltes de creueria. Com a conseqüència, els gruixuts murs de l'arquitectura romànica van poder ser reemplaçats per lleugers tancaments amb finestrals que van permetre l'aparició de la vidriera i van facilitar que l'edifici arribés altures insospitades. Amb la volta gòtica els edificis van poder adoptar formes variades. L'objectiu prioritari de l'organització exterior de la catedral gòtica, amb els seus arcbotants i pinacles, va ser contrarestar el pes de les voltes.
El gòtic es divideix en tres períodes:
-  Període de formació (segona meitat s.XII): arquitectura amb característiques encara romàniques.
-  Període de plenitud (s.XII i s.XIV): màxim esplendor.
- Període final

Exemples:


-CATEDRAL DE VALÈNCIA








-SAINTE-CHAPELLE